Breviari d’un bizantí (Arola Editors, 2007), premi Rovira i Virgili, de Tarragona, és un dels llibres de prosa assagística més importants, intel·ligents i personals de la literatura catalana, format per textos breus, diversos, que poden ser llegits en qualsevol ordre, ja que són independents, tot i que responen a una mateixa actitud intel·lectual, moral i estètica. No és pròpiament un diari en el sentit circumstancial. Josep Iborra (Benissa, 1929-València, 2011) va ser narrador, crític literari, professor i incitador cultural, en un període especialment difícil i, a la llarga, fructífer de la història literària valenciana, el de la postguerra franquista i la transició. Amic i contertulià de Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Vicent Ventura, Francesc de P. Burguera, la seua activitat, sempre en un segon pla, va ser un estímul impagable per a les noves generacions d’escriptors que han anat succeint-se al sud del Sénia, tot i l’hostilitat del context. Altres obres importants de l’autor són: el llibre de narracions Paràboles i prou (1955) i els assaigs Fuster portàtil (1982), Confluències (1995), La trinxera literària (1995), Inflexions (2005) i Fuster, una declinació personal (2014)