Després de Signes de terra i Una illa, fites de l’entrada en la maduresa creativa de Begonya Mezquita (Sagunt, 1968), Parlen els ulls (Edicions del Buc) reprèn alguns dels motius i formes característics de la seua poesia: la freqüent presència del record com a eina de construcció poètica, la transformació de la realitat immediata en una font inesgotable de percepcions i visions poètiques molt personals.