Amb poemes madurs, llargs, narratius i àgils com torrents de cadència, Els cossos oblidats (Onada Edicions, 2009) ve a ser l’espill de Salvador Iborra (València 1978-Barcelona, 2011), un poeta amb veu pròpia i influències dels millors escriptors de nostra literatura. Una poesia densa que conta les coses de manera discursiva, amb profusió d’adjectius i imatges metafòriques i sinestèsiques, amb gust pel vers llarg, que més que dir, narra, s’expressa i s’exclama.