Joan-Elies Adell (Vinaròs, 1968) ens exposa a Escandall (Meteora ) bona part del seu dolor intern per un fet vital que, més que ferir, pot arribar a furgar fins la tortura. Si mal pot fer perdre els éssers estimats de cop, quan la pèrdua és lenta, lentíssima, la necessitat de verbalitzar aquest dol anticipat esdevé urgència per a l’observador, i més per al poeta. O parlar-ne o la desesperació. O escriure i llegir aquests sentiments descarnats o el buit de viure sense comprendre res.