Premi Prudenci Bertrana, 1978, escrita per Lluís Fernández (València, 1945) en estil epistolar, aquesta novel·la (Edicions 62) és l’acumulació de correspondència enviada a Amsterdam a un xicot homosexual que hi és exiliat. Els corresponsals escriuen des de València i expliquen les seues experiències, que barregen el melodrama amb la farsa, la pornografia amb el pintoresquisme. El personatge receptor mor suïcidat i queda tot el material/testimoni d’un món bigarrat, desgavellat, amb la descripció —també— d’un país que és a la recerca contínua d’arrels i futur i amb el teló de fons de la rutina més casolana, grisa.