Josep Micó (Antella, 1949). La poesia com a exercici de reflexió sobre ell mateix i sobre la vida, en una línia que tracta d’emparentar amb poetes tan diversos com Joan Vinyoli, V. Andrés Estellés o Marc Granell. Pels ulls tremola la carn (Editorial Germania, 2013) n’és un bon exemple, amb la mirada i el desig com a eixos del poemari.