Entre la ja nombrosa bibliografia poètica d’Alfons Navarret (Alfara del Patriarca, 1974), caldria destacar Com qui contempla el mar (2000), En blanc (2002), Versos d’Araflà (2002), Aparador d’ombres amb corc (2005), Malaurança de l’hora vella (2007) i Amb tot, hi ha el no-res (2012). Sucre i cendra (2013), el seu poemari més recent, resumeix, potser, alguns dels trets de la seua obra, una visió de la realitat sovint desolada mitjançat un llenguatge suggerent i evocador.