Estrenada l’any 1989, aquesta obra de Carles Santos (Vinaròs 1940) és propera al happening, els aspectes visuals, dinàmics i humorístics s’amalgamen amb la música en espectacles heterodoxos i anticonvencionals. Santos és autor, entre d’altres, de les composicions escèniques Beethoven, si tanco la tapa, què passa? (1983), Té xina, la fina petxina de Xina? (1983),  La grenya de Pasqual Picanya, assessor jurídic-administratiu  (1990), Asdrúbila (1992),  L’esplèndida vergonya del fet mal fet (1995), La pantera imperial (1997), Ricardo i Elena (2000) i L’adéu de Lucrècia Borja (2001); de les cantates i obres vocals Tocaticotocata (1978), La sargantaneta (1980), La boqueta amplificada (1985), La veu de la terra (1997); de bandes sonores (L’àpat, 1967; Play-Back, 1970; Preludi de Chopin n. 18, op 28, 1982), i de música instrumental (No al No, 2002; He de ser castigat per no estimar mai ningú, 2007; Sense títol, 2012, per a piano sol).