Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993) és considerat per la crítica el poeta més gran que han donat les lletres valencianes des de l’època d’Ausiàs March i Roís de Corella en el segle XV, a més de ser un dels principals renovadors de la lírica catalana contemporània. La quasi totalitat de la seua poesia ha estat recollida en els deu volums d’Obra Completa i en els tres toms del Mural del País Valencià. El Llibre de meravelles (3 i 4 Edicions, 1971) és probablement la seua obra més llegida i divulgada: un poètic recorregut, esplèndidament amorós i crític alhora, per la València del seu temps. El poeta que millor ha sabut cantar els pobles i la geografia tota del País Valencià. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Els seus poemes han estat musicats per diversos cantants; cal recordar les versions de Maria del Mar Bonet i Miquel Gil i, de manera especial, la interpretació del Coral romput feta per Ovidi Montllor.