Josep Gandia Casimiro (València, 1945) situa la novel·la en un ambient i una època particularment sinistres i absurds, provinents de la crònica de succeïts, el melodrama romàntic, les historietes còmiques i el gènere de terror. Els personatges de Dentadura postissa (1975, 3 i 4 Edicions) formen part d’un reducte social condemnat a la impotència econòmica i a la passivitat davant la Història. Mancats de sentit, obeeixen unes normes dominades pel principi de castració i de l’agressivitat instaurada.