Entre els poemaris de Júlia Zabala (València, 1975) cal destacar El mateix silenci (1995) i Raïm de vent (1996). El cercle de les ànimes (Pagès Editors, 2005) va obtindre el premi Màrius Torres 2004. Un fragment ens pot indicar el sentit i la força dels poemes: “Si alguna vegada perds la teua fe en mi / sabràs que hem arribat al final del camí, al final d’aquest buit. / Dibuixaria un mapa mut i em perdria pels carrers de Babilònia / a la recerca d’una planta màgica que em cure les ferides de la incredulitat. / Les dones no ploren però jo ja he jugat la meua vida / a una sola carta que encara no he gosat destapar.”