L’any 2002 Salvador Jàfer i Sanxis (Ràfol de Salem, 1954), un dels poetes més originals i intensos de la generació dels setanta, publicava en Edicions 96 el llibre El desert, un poemari amb el qual poc després va obtindre el tretzè Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. El poeta reflexiona sobre el concepte que dóna títol al llibre i ens parla alhora de les seues experiències en aquests espais. Des de L‘esmorteïda estela de la platja (1975) Jàfer s’ha caracteritzat per l’experimentació. En els darrers anys els seus esforços creatius s’han centrat en l’elaboració i manteniment de “La Terra d’Enlloc: Produccions Utopia”.