Ferran Torrent (Sedaví,1951)és un dels escriptors en valencià actuals més reconeguts i amb major xifra de vendes. Un dels trets més característic dels seus escrits és l’ús que fa dels ambients i de les variants lingüístiques valencianes aplicats de manera intel·ligent als seus arguments i diàlegs característics de la novel·la negra. Entre la seua producció cal destacar Gràcies per la propina (1994), que va rebre el premi Sant Jordi de novel·la, i Societat limitada (2002), guanyadora dels premis Joan Crexells, Nacional de la Crítica i Crítica Serra d’Or. Amb un estil que transita de la novel·la negra a la costumista, l’autor ha anat creant un món i uns personatges de ficció que retraten la cara més canalla i corrupta del submón de la València actual. Tot això amb un estil personalíssim i una llengua, en les variants de l’Horta i de la ciutat de València, rica i moderna, i amb uns diàlegs àgils i incisius. A L’illa de l’holandès (Columna), Lluís Dalmau, un novel·lista en crisi de creativitat, és confinat en una illa per les seues idees contràries a un règim dictatorial. La desolació inicial aviat canviarà amb el contacte amb una gent disposada a preservar la petita parcel·la de llibertat que s’han construït.